" intentar despertar el que està adormit " . Óscar Cassà ens dóna la seva visió de les formacions"
Des de fa uns mesos, Adama ha posat en marxa les formacions per a voluntaris "Visió Compartida". Aquest mes veiem una nova cara de les formacions a través del testimoni d'Óscar Cassà, terapeuta de llarg recorregut en Adama (des del 2011), i un dels formadors participants en aquest programa.
- Per què et sembla important la realització de les formacions?
En primer lloc perquè primer cal saber què pensen ells (els terapeutes), què volen fer, cap a on van. Un voluntari d'Adama ha de saber per què és voluntari i ha de saber també com entrar en els centres, com tractar la gent. I sobretot, més enllà de la tècnica que fan, ha de saber com dominar la paraula, entendre als usuaris, escoltar-los, entendre els gestos que fan ... I jo crec que en una formació tot això ho podem donar, des del meu visió i des de la meva experiència en els centres.
- Per què s'està impulsant ara que realitzem aquestes formacions?
Jo crec que Adama havia de donar un canvi. No necessitem voluntaris que vinguin a salvar el món, sinó voluntaris que vinguin a aprendre, a créixer i això és una de les coses que havia de canviar de adama. I aquesta és la visió nova, la de "jo vaig a aprendre", d'igual a igual, deixant de banda el personatge del terapeuta i l'usuari, ja que és una persona igual que tu. I és aquí on podem arribar més a l'usuari en els centres, sabent la problemàtica que tenen tots.
- Es podria dir que aquesta visió d'aprendre un de l'altre és el benefici més important que trauran els terapeutes?
Per descomptat. Cal tenir en compte que allà no hi ha terapeutes, hi ha persones. D'alguna manera cada un ha d'anar amb les seves pròpies experiències, i intentar despertar el que està adormit. I aquest ha de ser el terapeuta. Cal evitar per tots els mitjans que el terapeuta només vagi a fer la seva teràpia, sinó més aviat cal poder arribar a les persones. Sabent la problemàtica que tenen sobretot arribar, que és el que fa falta en els centres. Allà normalment són nombres, els donen el just, el possible amb els pocs mitjans que tenen, i aquí és on entrem nosaltres, per donar-los una altra visió als usuaris. Volem ser diferents.
- Com s'estructuren les formacions?
Jo no li dono cap importància a la tècnica que fan, dono per fet que la dominen, que la saben fer, perquè abans que arribin a les formacions ja han passat un filtre. I el que intento és explicar les meves experiències en els centres, i sobretot com autogestionar ells mateixos en un centre, perquè de vegades viuen experiències, històries dures i no han de cometre l'error de la falsa empatia. No s'han de posar en la malaltia, al dolor, sinó en les coses bones de l'usuari.
- Com ha estat l'experiència per a tu com a formador de realitzar aquestes formacions?
Ha estat positiva però falten voluntaris que vulguin assistir-hi.
Equip de Redacció Adama
Paloma Domínguez
Redactora
